El fenomen del turisme ha adquirit una dimensió
absolutament rellevant a la vida urbana de Barcelona.
Actualment, constitueix una de les activitats amb major
capacitat d’impacte econòmic i cultural a la ciutat, raó
per la qual propicia estudis, debats i estats d’opinió
múltiples. Malgrat la indiscutible rellevància del turisme
barceloní, la seva perspectiva històrica ha estat més
aviat desatesa per part de la historiografia local. Es compta,
això sí, amb alguns estudis i autors que n’han analitzat
diversos aspectes, i que en el seu conjunt han creat
un cos de coneixement prou significatiu.
Amb la convocatòria d’aquestes jornades, l’Arxiu Històric
de la Ciutat de Barcelona vol contribuir a l’ampliació i
la consolidació d’aquest coneixement, oferint una panoràmica
històrica de l’evolució del turisme a la ciutat a
partir dels estudis i les reflexions de diferents especialistes
en el passat i el present de Barcelona com a destinació
turística.
Crear memòria històrica constitueix un acte important
de reconeixement, permet assumir i reconstruir relats de
la pròpia trajectòria, prendre consciència dels encerts, les
continuïtats i les singularitats del camí que s’ha traçat.
La construcció turística de Barcelona s’inicia a principis
del segle XX, fruit d’un plantejament polític, cultural,
econòmic, social i urbanístic endegat per un reduït
grup de la societat barcelonina. Amb la constitució de
les primeres entitats de foment turístic, Barcelona se
situava a l’avantguarda del turisme europeu; la capital
catalana va ser capaç de posicionar-se com una de les
ciutats de moda de l’època, creant marques de distinció
molt singulars i una imatge basada en els valors del
cosmopolitisme i la mediterraneïtat. El turisme, concebut
com un element de prestigi, va ser el pretext d’importants
canvis urbanístics al conjunt de la ciutat, i el cert
és que es creà tot un discurs polític i social que el legitimà.
Més endavant, després de la guerra civil, el rumb de
la destinació Barcelona quedà sucumbit a les estratègies
centralistes del govern d’Espanya i als interessos dels
tour operadors estrangers, que convertiren Barcelona
en una destinació de pas i desproveïda d’atractius. El
carisma turístic de Barcelona es recuperà a partir dels
anys vuitanta gràcies a la tenacitat dels agents locals
que van treballar per projectar una nova imatge i oferta
de la destinació.
La destinació Barcelona, la ciutat que avui tenim, no deixa
de ser el resultat d’un conjunt de fets i d’històries plurals.