El fenomen del turisme ha adquirit una dimensió

absolutament rellevant a la vida urbana de Barcelona.

Actualment, constitueix una de les activitats amb major

capacitat d’impacte econòmic i cultural a la ciutat, raó

per la qual propicia estudis, debats i estats d’opinió

múltiples. Malgrat la indiscutible rellevància del turisme

barceloní, la seva perspectiva històrica ha estat més

aviat desatesa per part de la historiografia local. Es compta,

això sí, amb alguns estudis i autors que n’han analitzat

diversos aspectes, i que en el seu conjunt han creat

un cos de coneixement prou significatiu.

Amb la convocatòria d’aquestes jornades, l’Arxiu Històric

de la Ciutat de Barcelona vol contribuir a l’ampliació i

la consolidació d’aquest coneixement, oferint una panoràmica

històrica de l’evolució del turisme a la ciutat a

partir dels estudis i les reflexions de diferents especialistes

en el passat i el present de Barcelona com a destinació

turística.

Crear memòria històrica constitueix un acte important

de reconeixement, permet assumir i reconstruir relats de

la pròpia trajectòria, prendre consciència dels encerts, les

continuïtats i les singularitats del camí que s’ha traçat.

La construcció turística de Barcelona s’inicia a principis

del segle XX, fruit d’un plantejament polític, cultural,

econòmic, social i urbanístic endegat per un reduït

grup de la societat barcelonina. Amb la constitució de

les primeres entitats de foment turístic, Barcelona se

situava a l’avantguarda del turisme europeu; la capital

catalana va ser capaç de posicionar-se com una de les

ciutats de moda de l’època, creant marques de distinció

molt singulars i una imatge basada en els valors del

cosmopolitisme i la mediterraneïtat. El turisme, concebut

com un element de prestigi, va ser el pretext d’importants

canvis urbanístics al conjunt de la ciutat, i el cert

és que es creà tot un discurs polític i social que el legitimà.

Més endavant, després de la guerra civil, el rumb de

la destinació Barcelona quedà sucumbit a les estratègies

centralistes del govern d’Espanya i als interessos dels

tour operadors estrangers, que convertiren Barcelona

en una destinació de pas i desproveïda d’atractius. El

carisma turístic de Barcelona es recuperà a partir dels

anys vuitanta gràcies a la tenacitat dels agents locals

que van treballar per projectar una nova imatge i oferta

de la destinació.

La destinació Barcelona, la ciutat que avui tenim, no deixa

de ser el resultat d’un conjunt de fets i d’històries plurals.

Jornades 14 Tríptic